International Cometary Explorer

International Cometary Explorer

Informació general
Tipus	geomagnetic satellite (en) , sonda espacial i satèl·lit artificial del Sol
Fabricant	Fairchild Aircraft
Pais d'origen	Estats Units d'Amèrica
Operador    Centre de vol espacial Goddard
NSSDC ID	1978-079A
Núm. SATCAT	11004
Destí	Retirat el 5 de maig de 1997
Llançament
Data	12 agost 1978
Vehicle de llançament	Delta 2000
Punt de sortida	Cape Canaveral Space Launch Complex 17B (en)
Especificacions
Massa	479 kg 390 kg
Dimensions
Alçada	1,58 m
Diàmetre	1,77 m

La nau espacial International Cometary Explorer (ICE) originalment conegut com el satèl·lit International Sun/Earth Explorer 3 (ISEE-3), va ser llançat el 12 d'agost de 1978. Va formar part del programa cooperatiu internacional ISEE (International Sun-Earth Explorer) entre la NASA i ESRO/ESA per estudiar la interacció entre el camp magnètic de la Terra i el vent solar. El programa va utilitzar tres naus espacials, un parell que actuaven en formació (ISEE-1 i ISEE-2) i una en òrbita heliocèntrica (ISEE-3, posteriorment reanomenat a ICE).

ISEE-3 va ser la primera nau espacial en ser situada en una òrbita d'halo a un punt de Lagrange (L1) Terra-Sol. Llavors va ser dirigit (com a ICE) per visitar el cometa Giacobini-Zinner i convertir-se en la primera nau espacial en volar a través d'una cua de cometa passant a una distància d'aproximadament pel 7800 km del nucli.^[1] ICE no va ser equipat amb càmeres.